D’autes còps -- qu’èra la mes vielha – en principe – que cosinava --- mès quan ua hemna avèva petits nenets – èra era de qu’avó petits nenets que cosinava -- alavetz ma gran-mair - s’èra james botada en taula --- ma gran-mair qu’èra nescuda en mila ueit cent cinquanta – perthèu – quaranta – cinquanta – bon – s’èra james botada en taula -- alavetz qu’avè ua petita cadièra – ath pè deth huec – alavetz que serviva eths autes --- e ath cuu dera - dera marmita – que botava coma un pouce -- de lard – o de ventresca -- o un petit tròç de -- de vianda de pòrc – quaucom -- pòc - ò èra bèth com eth pouce - e alavetz -- aqueth petit tròç de vianda -- qu’èra entà la hemna de que – neuriva --- o alavetz – quan eths dròlles èran bèths – qu’èra entà la mes vielha -- tot petit tròç de gras – qu’èra ath fons dera marmita dera sopa – de las patatas – o deras mongetas --- a - qu’at botavan ath fons ♦
Autrefois – c’était la plus vieille – en principe – qui cuisinait --- mais quand une femne avait des enfants en bas âges – c’était elle qui cuisinait – alors ma grand-mère – ne s’était jamais mise à table --- ma grand-mère était née en mille huit cent cinquante – par là – quarante – cinquante – bon – elle ne s’était jamais mise à table – elle avait alors une petite chaise – au coin du feu – elle servait les autres --- et au fond de la marmite – elle mettait la valeur d’un pouce -- de lard – ou de ventrèche -- ou un petit morceau de -- de viande de porc – quelque chose -- très peu - oh c’était grand comme le pouce – et alors -- ce petit morceau de viande -- était pour la femme qui – nourrissait --- ou alors – quand les enfants étaient grands – c’était pour la plus âgée -- un tout petit morceau de gras – c’était au fond de la marmite de la soupe – des patates – ou des haricots --- ah on le mettait au fond ♦